Operació Ripoll és com bategen els autors d’aquest article les accions dutes a terme pel General Doppet durant la Guerra Gran el juny de 1794, que consistiren en l’ocupació i el saqueig del Ripollès per part de tropes franceses. L’article descriu parcialment la Batalla del Capsacosta.
El nostre agraïment a Jacint Lapedra, un dels autors, per facilitar-nos l’article i les fotografies.
Els prolegòmens…
La nostra comarca va patir les conseqüències de la invasió de les tropes franceses en l’anomenada Guerra Gran (1793-1795).
Aquest conflicte va ser fruit de la Revolució Francesa. Al nostre país el Rei Carles IV reunit amb tot el Consell d´Estat l’any 1792 i coneixent els greus disturbis i l’empresonament del monarca francès Lluís XVI, decideixen de ser partidaris de declarar la guerra en el cas de patir una invasió per part de França.
Els fets es precipiten amb la decapitació a París el 21 de Gener de 1793 del seu rei Lluís XVI.
Aquí son també moments d’una economia molt complicada per la greu carestia de blat i queviures que pateix la població, tot això barrejat amb un sentiment cada vegada més anti-francès, provocat pel radical canvi d’idees i mentalitat que propaga la Revolució. La nostra costa catalana comença a patir atacs de vaixells corsaris francesos i els aldarulls arreu es fan cada cop més greus. Finalment, el rei Carles IV el dia 25 de Març de 1793 signa la declaració de guerra contra el país veí.
Documents recentment posats a l’abast públic internacional, revelen que la intervenció armada al Ripollès de finals del segle XVIII, fou planificada, no espontània i si pre-programada. Acció bèl·lica directa i ben estudiada pels centres d’alt comandament de l’exèrcit francès (encarregada i executada maquiavèl·licament pel General Doppet i tropa amb voluntaris de Savoia).
Preparada, no com operatiu militar de càstig , sinó específica per a desmantellar, desactivar i destruir minuciosament tot el potencial de la indústria del ferro i la seva derivada; la d’armes i la dels claus de la comarca, amb una clara visió de futura intervenció, com després va ser la guerra del 1808. Tinguem present que Ripoll tot i ser Abadia era Real Armeria: fàbrica d’armes curtes i llargues, o pesades i de prestigi internacional.

Primers atacs…
Les nostres comarques de muntanya, degut a la proximitat al país veí, van ser les més afectades per aquesta guerra. L’estratègia de les tropes invasores fou la d’entrar pels passos del Pirineu i llavors poder anar progressant cap a zones més poblades de Catalunya.
Un primer atac ja el va suportar Camprodon el 4 d’Octubre de 1793, amb l’entrada de 3400 homes, comandats pel General francès Dagobert, robaren tot el que van poder i profanaren les esglésies del poble. Després d’una aferrissada lluita i ajudats pels sometents d’Olot i voluntaris de tots els pobles veïns, s’aconseguí fer fora a l’enemic, que per cobrir-se la retirada s’emportà dones i nens.
Durant la campanya de guerra del 1793 els enfrontaments anaren a favor de l’exèrcit espanyol, s’aconseguiren moltes victòries. La nostra comarca, apart de l’esmentat atac a Camprodon, segurament tingué uns mesos de calma, encara que tensa, degut a la proximitat de la frontera.
Però les coses canvien radicalment l’any 1794, l’exèrcit francès comandat per Dugommier, reconquisten moltes posicions i els enfrontaments prenen un caire molt ferotge, amb tota classe d’excessos, segons documents de l’època com aquest que diu:
<< El pillatge, l´incendi, la violació, l´assassinat, els excessos tots, en fi, de la indisciplina més desenfrenada, objectes robats, botigues, cases enfonsades, els objectes més preciosos devastats, trencats i destruïts, magatzems de gra cremats, violacions, els vells estrangulats a casa seva perquè no indiquen prou de pressa, al grat de la impaciència dels saquejadors,..>> ( Història dels catalans de Ferran Soldevila vol V pàg.2463 )
Operació Ripoll…
Al Ripollès i després del parèntesi obligat per l’hivern, comença una altra invasió francesa, però aquesta vegada a gran escala, amb una divisió de 10.000 homes que arriben per diferents punts de la nostra frontera, comandats pel General Doppet i amb la intenció decidida de conquerir Ripoll com a objectiu principal.
Els primers pobles en ser ocupats van ser els de la Vall de Ribes el dia 5 de Juny i pel costat del Coll d’Ares, entraren a Molló el dia 6 de Juny.
Després de saquejar i destruir tot lo de valor d’aquests poblets, es dirigeixen cap a Camprodon, per la Vall del Segadell i Collada Verda.
Empraven per al transport de canons i material pesat per la neu, uns grans trineus arrossegats per bous, perquè no reculen ni patinen gràcies als seus dos unglots semimòvils, cosa impossible en la cavalleria. També transportaven pontons de fusta per poder travessar torrenteres.
L’alarma es justificava per les notícies provinents de la Vall de Ribes.
Comença l’Operació Ripoll, gràcies a diferents arxius i també als francesos tenim una cronologia força acurada dels fets.
El General Doppet surt de Camprodon amb uns 3000 homes, el dia 11 de Juny de 1794 a les 8 del matí en direcció a Ripoll, el seu gran objectiu. El comboi principal segueix pel mig de la vall, el mateix curs del riu Ter, protegit en ambdós costats per dues columnes que ressegueixen les carenes a dreta i esquerra.
A les 9 del mati, ocupen el poble de Sant Pau de Segúries, fortificant totes les altures en especial la casa d’El Mariner que ells anomenen “le Chateau de la Mariniere” punt molt estratègic.
A 2/4 de 11 arriben a Sant Joan de les Abadesses, aquí es veuen obstaculitzats per tropes espanyoles comandades pel General Joaquín Oquendo amb 1200 homes ajudats per 40 sometents de Vic manats per Joseph Cortada, però la falta de munició obliga als nostres a retirar-se sense poder aturar l’impetuós avanç francès.
Aquí, Doppet fa uns dos-cents presoners i s’emporta cap a França un botí de 800 ovelles, 12 eugues, 7 bous, 80 cabres i alguns porcs.
Més tard arriba a Ripoll, a les 4 de la tarda, però abans assalta els tres castells que coronen els cims de Ripoll (camuflats com a capelles): El Catllar, Sant Bartomeu i Sant Antoni. Tot seguit entra a Ripoll amb un batalló i la parafernàlia dels seus més alts comandaments, tots vestits de gala.
Destrucció, saqueigs, violacions…
A Ripoll, aquesta vegada, només pogueren posar en un lloc segur el més important de l’arxiu i algunes relíquies de l’abadia. Però tant ferotge i indiscriminada fou l’acció militar que no respectaren ni vides, ni cases, ni fàbriques. L’objectiu principal era destruir. Durant els sis dies que foren aquí, esgarrifa el relat del que va passar.
Al monestir foren profanades tombes i s’emportaren l’espasa del Comte Ramon Berenguer IV i la plata que cobria el sarcòfag.
A part del relat dels fets segons l’insigne Tomàs Raguer, també trobem en l’Arxiu Comarcal d’Olot, un document de l’Ajuntament de la Parròquia de Ripoll on en data 17 d’Agost de 1795 fa una detallada relació dels danys causats pels francesos, fent una valoració de 100.000 lliures que convertides de la moneda de l’època al canvi actual equivaldria a uns tres milions d’euros.
Ens diu aquest document, entre altres coses, que els altars de Nostra Senyora del Catllar i també l’ermita de Sant Antoni foren destru¨ts i les respectives imatges cremades.
El pillatge va arribar a tal extrem, que foren 500 les mules requisades i fent relleus feien un comboi que no parava de dia ni de nit, portant tot el botí cap a França.
Cometeren violacions i que tenim documentades, na Francesca C., Maria, Rosa, Francesca S., Eudalda. Específicament són les úniques que consten documentades i de Ripoll. Són, doncs, cinc les dones violades i mortes, totes en mans dels francesos, a la vora del llit i dins de casa. Raguer no diu la causa de la mort, però és segur que és una violació sexual i brutal, seguida d’assassinat.
Els noms, d’elles i d’ells , son significats en el llistat de panyetaires, canoners o encepadors, paraires de la vila de Ripoll o si més no de conegudes famílies com els Deop, Portusach, Coll, Sala, Subirana, Rusiñol, Vilaro, Soldevila, Masdeu, Carrera i Icart.
Esgarrifa que l’excel·lent panyetaire Deop fóra estripat o desbudellat i llençat al riu.
Devien defensar la seva feina, el seu negoci, la casa, l’honor… Eren armers, traginers i gent del poble o de l’abadia.
Resulta xocant, que uns anys més tard, Doppet en les seves memòries afirma en to autoritari: “Vaig instruir els oficials com actuar per embargar i apoderar-se de tot el que pogués servir a la República, advertint-los per arret (decret) de que tot el batalló no podia fer cap estrall ni pillatge o malbaratament, ni tampoc incendis, tant en els edificis com a les capelles”. Dóna ordres sota pena de mort de no saquejar o maltractar ningú.
Quin cinisme! Un gran estrateg, dins una personalitat inhumana!
“Tots els habitants havien fugit, deixant les portes obertes”, frase que Doppet ha repetit des de Dòrria fins a Camprodon, a tot arreu per on passava arrasava.
Prossegueix dient : “Abans de marxar de Ripoll, vaig connectar amb França amb l’Alt Comandament per demanar si, a més a més d’emportar-me les armes i l’utillatge de la indústria ripollesa, si havia de destruir les fundicions, forges i fargues i què s’havia de fer amb les fundicions, fornals, tallers i fargues.”
L’ordre taxativa de l’alt comandament de Mont Louis va ser : Degradar i Deteriorar!I “ Jo, General Doppet, hi vaig donar la conformitat”.

Contraofensiva, la Batalla de Sant Pau
Mentre encara Doppet era a Ripoll, es produeix una important acció bèl·lica per part de les tropes espanyoles provinents d’Olot.
Comandades pel Mariscal de Camp Joan Miquel Vives i Francesc de Teran, amb unes forçes de 1200 soldats, 300 cavalls i 6000 sometents.
En els voltants de Sant Pau, és on es produeix aquest combat, el dia 15 de Juny es fa un primer intent per desallotjar als francesos del Mariner.
L’enfrontament dura dos dies i el dia 16 les tropes espanyoles aconsegueixen vèncer a l’enemic que es retiren aprofitant la foscor de la nit, patint unes baixes molt considerables, 150 morts, molts ferits i obligats a abandonar tota l’artilleria i bagatges.
Per part dels catalans, les baixes entre ferits i morts van ser de 50 persones, entre elles el mateix Vives, que va resultar ferit.
Com a testimoniatge d’aquesta batalla, s’han recuperat al lloc dels fets, una gran quantitat de bales de plom de l’època, dipositades part d’elles al Museu Etnogràfic de Ripoll.
La retirada de Doppet…
La mitjanit del 17 al 18 de Juny, Doppet, ignorant encara el que havia passat amb les seves guarnicions però veient com era de compromesa de la seva situació, decideix abandonar Ripoll.
En arribar a Sant Pau de Segúries, pot comprovar la desfeta del seu exèrcit i que les posicions estan ara ocupades pels espanyols.
Amb penes i treballs pot arribar a les afores de Camprodon, on aprofitant la foscor de la nit pot entrar dins la vila.
Tot i això, li és relativament fàcil arribar a Camprodon perquè el gruix de les forces espanyoles es van dirigir cap a Coll d’Ares per tal de tallar-li la sortida cap a França. I l’altre motiu és que en estar ferit el General Vives, hi va haver una mica de desordre i relaxació per part de les nostres tropes, fet que Doppet va saber aprofitar.
En aquesta fugida tan rabiosa de l’exèrcit francès, el poble de Molló també fou salvatgement castigat; cal tenir en compte la seva proximitat amb la frontera. L’arxiu d’òbits de Santa Cecília d’aquell any ens dóna testimonis de vàries morts de gent del poble i totes de forma violenta.
L’incendi de Camprodon…
És evident que la derrota del Capsacosta va fer augmentar l’odi dels soldats francesos i l’efecte més greu va ser l’incendi de Camprodon, d’unes dimensions tan importants que en total eren 128 les cases que cremaven. Va ser tant el dany causat, que uns mesos després s’aconseguí que la vila quedes exempta de pagar impostos al Rei. De fet, en una carta datada a 17 de Juliol de 1794 i escrita pel mateix Ajuntament, descriu l´estat del poble així:
“Esa villa a quedado reducida a cenizas de las quatro (sic) partes tres, por el varbaro furor de los que llaman Patriotas igual se quedan quemados sus templos, ni vestigio de santo á quedado, toda la villa robada, los vecinos an desabitado, ia no existe ningun rico, todos pobres, dignos de la maior caridad y compasion, no se hoyen mas que clamores al pasar por estas desconocidas calles, i porque? Porque les han quemado la casa, estan desnudos y sin pan, pregunto Troya puede compararse con Camprodon? Lo dudo que pase para la historia”.
Finalment, els francesos, aconsegueixen marxar de Camprodon i per evitar el Coll d’Ares prenen la ruta del Costabona i cap a Vilafranca de Conflent, enganyant així a l’enemic.
Fou tant greu l’incendi de Camprodon que Doppet mesos més tard fou jutgat per un sumaríssim Consell de Guerra, però l’exculpació que fa el cínic Doppet amb testimoniatge dels seus col·laboradors és que: l’incendi de Camprodon fou per culpa del vent!! I sinó, segons ell, també podia ser l’enemic qui el va provocar.
Enlloc del judici es parla de les morts violentes, saqueig, violacions i destrucció de Ripoll i els altres pobles.
Finalment el van absoldre… Se’n va sortir el maleït!!
Final…
La guerra continuà amb enfrontaments molt importants, però ja més allunyats de casa nostra. Finalment i davant la desfeta definitiva de l’exèrcit francès, el 22 de Juliol de 1795, és signada la pau.
La Guerra Gran al Ripollès i en concret l’Operació Ripoll, és un conflicte que potser ha quedat una mica relegat a un segon terme per la Guerra del Francès d’uns anys més tard, tot i que els efectes d’aquesta última a la nostra comarca van ser menys importants.
La Guerra Gran al Ripollès va ser d’una devastació absoluta en tots els pobles i esperem amb aquest treball que també es pugui recordar i donar testimoni dels nostres avantpassats i a tota la gent que li va tocar viure en aquella època, i de la por i angoixa que patiren en aquells dies de terror.
Autors:
Eudald Maideu
Florenci Crivillé
Jacint Lapedra
(Maig de 2017)
Bibliografia consultada i/o comentada:
-T.Raguer : Rev. Scriptorium “Notes Historiques” 1927
-E.Miralpeix : “Historia de Ripoll” circa 1840? (mecanoscrit J.Boixes)
-Doppet, A. : “Memoires polítiques et militaires du Gral.Doppet” 1824 cap.IV pags.308-323 Gallica BNF
-Legio Savoie : “Llivre de campagne Pirinnèes 1794” dins Gallica BNF encilopedie.
-Llagostera A.: “La Guerra Gran” Setmanari El Ripollès 2008
-“La Guerra Gran vista des de Olot” Ricard Jorda i Guell. 1975
-“Historia d´Olot” VII. Joaquin Danes i Torras.
-Arxiu Episcopal de Vic
-“Les notes marginals dels llibres de registres parroquials” Joan Ferrer i Godoy
-“L´Esforç bèl·lic de Ripoll” Dr. Eudald Maideu.
-“Sant Pau de Seguries any 1794” Jacint Lapedra Grabulosa
-Arxiu Comarcal Garrotxa
-Mercurio de España. Junio 1794 pags.243,244
Estic molt content d haver trobat tanta i nformació Gracies a grans estudiosos de Ripoll.
Sense vosaltres tot seria desconegut. Felicitats!
M han encarregat des dels trabucaires de Ripoll buscar informació sobre la guerra dels francesos i crec que l he trobada Gracies a vosaltres. Molt agrait.
Gràcies Estanislao.
Si us plau passa’ns informació per privat sobre la vostra associació
Molt interessant però…per què no ho escriviu en català?
El meu nom és Lluís
El meu nom no es Luis
L’article està escrit en català, no entenc a qué et refereixes…