Esgrima napoleònica

NEMA Napoleonic Era Martial Arts

Gairebé tots els divendres des de l’any 2018 practiquem instrucció i esgrima a partir de diferents manuals publicats abans de les guerres napoleòniques o publicats posteriorment a partir de l’experiència adquirida en el període. Aquesta esgrima napoleònica es coneix com a NEMA, que és l’acrònim de Napoleonic Era Martial Arts, un tipus de HEMA específic del període napoleònic. HEMA és l’acrònim per a Historical European Martial Arts, o Arts Marcials Històriques Europees.

Practiquem amb baioneta i briquet.

Alexander Muller

Aquest és el primer manual que hem estudiat.

Alexander Muller era un jove oficial de cavalleria que va rebre l’encàrrec d’escriure diferents manuals durant la Restauració Reial per al nou exèrcit francès. El primer d’ells va ser el d’esgrima de baioneta publicat l’any 1814. Va ser el primer tractat publicat d’esgrima de baioneta que hi ha hagut.

Aquest manual va ser motiu de controvèrsia i va motivar una denúncia per part del propi Muller contra Pinette, un mestre d’esgrima de l’època que també estudiem.

En el seu manual s’evidencia que Muller era oficial de cavalleria i els seus coneixements d’esgrima de baioneta eren modestos. Però l’obra té interès per a la instrucció en recreació.

Le Maniement de la Bayonnette


Alexandre Muller
(2ème édition, 1835)

JH Pinette

Pinette va ser mestre d’esgrima durant les guerres napoleòniques i va instruir a diferents oficials en els primers passos de l’esgrima per a baioneta. Un dels seus deixebles, Selmnitz, va publicar en alemany els manuals d’esgrima per a baioneta més antics que es conservenen la seva primera edició.

Ja des de la primera pàgina de la primera edició de la seva obra Pinette carrega contra Muller acusant-lo de plagi i impostor.

Aquest manual té interès tant per a la pràctica de la instrucció en recreació com per a la pràctica de l’esgrima de baioneta, si bé molts aspectes tècnics d’aquesta esgrima no estan encara desenvolupats.

En aquests moments el manual de referència a l’associació és la traducció al castellà del 1850.

Pinette 1837 Premiere édition

École du Tirailleur ou Maniement de la Baïonnette


JH Pinette
(1er édition, 1837)

Pinette 1848 9ème édition

Théorie de l’Escrime a la Baionnette


JH Pinette

(9ème édition, 1848)

En aquesta novena edició de la seva obra Pinette manté a la portada el seu atac contra Muller, i incorpora un text que explica com el tribunal de cassació rebutja la demanda de Muller en el 1845 per plagi.

Aquest manual presenta una tècnica d’esgrima evolucionada respecte a la primera edició i es centra estrictament en els aspectes tècnics d’esgrima sense parar atenció en la instrucció del soldat.

Pinette1850 traducción español

Esgrima a la Bayoneta


JH Pinette
(Traducción de Antonio Marín, 1850)

Aparentment aquesta traducció es basa en la segona edició en francès, si bé el traductor afegeix pel seu compte una secció sencera d’introducció al sabre i substitueix la quarta lliçó de Pinette dedicada a la instrucció de batalló per una instrucció pròpia. També afegeix consideracions sobre l’ús de la baioneta en comba de formacions de línia.

Aquest manual és indicat tant per a la pràctica de l’esgrima com per a la instrucció en recreació, i té especial interès per a això últim l’apartat de sabre, que presenta els exercicis per a la seva execució per línies, i no en assalt individual.

José Merelo y Casademunt

Si bé en José Merelo és posterior al període napoleònic, estudiem la seva obra per dues raons:

La primera és que Merelo va reivindicar l’adopció de la seva obra per sobre de la traducció de Pinette per a l’exèrcit exspanyol. La raó és que Merelo prové de la tradició de la Verdadera Destreza i l’esgrima espanyola, amb un cos de coneixement al darrere que no té l’obra de Pinette.

La segona raó és que l’esgrima per a sabre i l’esgrima per a baioneta de Merelo tenen un fons comú i comprendre una facilita mot l’aprenentatge de l’altra.

Pel que fa a l’aplicació de la seva obra per a l’assalt, la seva superioritat és indiscutible.

Elementos de esgrima para instruir al soldado de infantería en la Verdadera Destreza del fusil ó carabina armados de bayoneta.


José Merelo y Casademunt
(Primera edició 1861)

Merelo va escriure un total de dues obres sobre esgrima de baioneta. La primera d’elles és la que utilitzem. Va resultar ser massa complexa per la seva profunditat en la teoria de la Verdadera Destreza per als militars de l’èoca. De forma natural els instructors de l’exèrcit espanyol van preferir la traducció de l’obra de Pinette, de bases molt més simples.

En la segona obra (1882) Merelo va renunciar a aprofundir en la explicació de la Verdadera Destreza que sustentava la seva esgrima de baioneta, i va publicar una obra que servís de base a les classes dels instructors militars.

Tot i que la segona és la més senzilla, segueix tenint una base superior a la de Pinette i -no cal dir-ho- a la de Selmnitz i Muller.

Utilitzem la primera obra per ser més propera al periode napoleònic. Sacrifiquem el rigor històric en benefici d’adquirir un cos de coneixement molt superior des de la perspectiva de la HEMA, que ens serveix més enllà de la recreació.

Published
Categorized as HEMA

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *